Estratègies de comunicació que són una trampa del capitalisme

Sembla que en els darrers temps hi ha molta implicació per part de les grans empreses i organismes amb el feminisme, els moviments LGTBIQ i el medi ambient.

Però... és real aquesta implicació?

A la primera entrada al blog, relacionada amb el llenguatge inclusiu, us comentava que no n'hi ha prou en fer-ne ús si després la política de l'organització no és coherent amb aquest.

Doncs bé, passa el mateix amb les campanyes de màrqueting que en aparença recolzen aquests moviments però, en realitat, són una estratègia per tal de millorar la reputació de l'organització i/o guanyar clients.

Per anomenar aquestes estratègies de màrqueting utilitzem els manlleus pinkwashing, purplewashing i greenwashing.

Cada vegada més es fa pal·lès que aquestes estratègies són una trampa capitalista per fer-se un "rentat d'imatge" de cara a la galeria apropiant-se uns valors i un compromís que no són intrínsecs als partits polítics, institucions, empreses i marques que els utilitzen.

És per això que sempre hem de tenir una mirada crítica.

Posem un exemple:

• Algunes marques de roba venen camisetes amb cites feministes, però, us heu preguntat qui fa aquestes camisetes? En quines condicions treballen aquestes persones, sobretot les dones?

Per tal que puguem identificar com a consumidores les entitats compromeses amb aquests valors i que hi són coherents, és important que es comuniqui amb valors. Fer ús d'una comunicació ètica és necessari per allunyar-nos d'aquests models capitalistes en els quals preval el lucre per damunt de les persones i l'entorn.